Els governs republicans espanyols, especialment els del bienni d’esquerres (1931-1933), engegaren una important política de reformes estructurals (vegeu “Què va ser la República?”), amb l’objectiu d’assolir la justícia social i la modernització de l’Estat. En aquesta línia, van prendre també tot un seguit d’importants mesures polítiques i socials, com ara el dret de vot per les dones (per primera vegada a la història d’Espanya), la llibertat de consciència i pensament, la regulació dels contractes laborals, l’establiment dels convenis col·lectius, l’augment dels salaris, l’ampliació de les assegurances socials (especialment pel que feia a la jubilació dels obrers, la maternitat i els accidents de treball), el dret de vaga…

Igualment, cal esmentar l’obra cultural i educativa de la República: a Espanya no s’havia fet mai un esforç tan gran per millorar l’educació i estendre la cultura entre el poble (l’any 1931 gairebé la meitat de la població espanyola era analfabeta). Es tractava que tothom tingués accés a l’ensenyament. Per això, només entre 1931 i 1933 es van fer unes 10.000 aules i es van preparar uns 7.000 professors.

Pel que fa a Catalunya, la Generalitat va realitzar també una intensa obra de govern, malgrat dos factors que la van limitar:

• La falta de temps: la suspensió de l’Estatut arran dels Fets del 6 d’Octubre i l’esclat de la Guerra Civil van impedir el ple desenvolupament de l’autonomia catalana.
• Les mancances econòmiques i competencials: el juliol del 1936, el govern central encara no havia traspassat a la Generalitat totes les competències acordades en l’Estatut del 1932. A més, sovint no arribaven els recursos econòmics necessaris per garantir el funcionament dels serveis traspassats.

Tot i així, l’obra de la Generalitat va ser ben destacada. El Parlament de Catalunya va aprovar 122 lleis, força avançades i innovadores per l’època, dins l’objectiu general de modernitzar el país d’una manera més justa socialment i desenvolupar-lo econòmicament. Entre elles, la Llei sobre la Capacitat Jurídica de la Dona (que establia la igualtat jurídica de la dona casada respecte el marit), la Llei de la Successió Intestada (que protegia les vídues i equiparava en drets els fills nascuts fora del matrimoni) i una Llei Municipal que donava molta autonomia als ajuntaments de Catalunya. També s’aprovaren lleis de millora de la sanitat (atenció primària, construcció d’hospitals, campanyes de vacunació…), i de previsió social i assistència als aturats.

En l’aspecte cultural, cal esmentar la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona,  de l’Institut-Escola pel que fa a la secundària, i de nombroses escoles d’ensenyament primari. Tot plegat acompanyat d’una important i necessària renovació pedagògica. L’ensenyament va ser també una eina bàsica per a la normalització lingüística, que es va veure reforçada per la cooficialitat del català i per la publicació, l’any 1932, del “Diccionari General de la Llengua Catalana” de Pompeu Fabra. L’acció combinada de l’art, l’ensenyament i l’acció de govern va portar realitzacions com el Grup Escolar Renaixença de Manresa, d’estil racionalista, en la línia del GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània).

Finalment, com a exemple de l’intens treball de la Generalitat republicana cal assenyalar també l’establiment d’una nova divisió comarcal de Catalunya (antecedent directe de l’actual) en 38 comarques agrupades en 9 regions. Tanmateix, la guerra civil i la dictadura posterior del general Franco van estroncar totes aquestes realitzacions i avenços, així com d’altres projectes de modernització i millora social a Manresa, Catalunya i Espanya.