En aquest web us oferim uns documents de gran interès sobre el fill del president Lluís Companys, Lluís Companys i Micó, a qui la família anomenava “Lluïset”. Era el fill malalt del President. La seva desaparició durant un bombardeig alemany a França fou una de les raons principals perquè Companys restés al país veí –mentre esperava trobar-lo- i no marxés cap a Amèrica, fet que l’hauria salvat de la detenció per part dels nazis i de l’afusellament ordenat pel general Franco.
El 14 de juny de 1940 les tropes alemanyes havien ocupat París, després d’una ràpida ofensiva contra Holanda, Bèlgica i França. Lluís Companys i Micó, que patia una malaltia psiquiàtrica i estava ingressat en una clínica, va viure l’evacuació ràpida i caòtica de l’establiment. Enmig de la desbandada de la població civil cap al sud i després d’un bombardeig, els metges van perdre Lluïset Companys. Incapaç de parlar i sense documentació fou confós per un desertor francès i arrestat.
Carme Ballester, l’esposa del president, va posar anuncis en diaris locals fins que va rebre la resposta del director d’un sanatori de la ciutat de Llemotges, al sudoest del país. Aquest tenia un intern que coincidia amb la descripció publicada. Identificat per dos joves catalans que es trobaven a la regió, Lluïset Companys fou finalment autoritzat a sortir, travessant la línia de demarcació cap a territori ocupat i acollit a París pel doctor Anguera de Sojo.
Aquí podeu veure quatre escrits que Lluís Companys fill va enviar al seu pare: dues postals des d’una clínica de Bèlgica i dues cartes breus des de la clínica de París on s’estigué posteriorment. També presentem unes cartes de Carme Ballester, la segona esposa de Lluís Companys, adreçades a la clínica francesa. Carme Ballester tindria cura del Lluïset fins a la mort d’aquest, el 1956. I finalment, entre altres documents, trobareu el seu registre d’entrada i sortida de l’hospital psiquiàtric de Llemotges on finalment fou localitzat i identificat per exiliats catalans.
A excepció del registre hospitalari, aquesta documentació que us presentem es trobava entre els papers de Camil Companys, germà del President, que la policia francesa requisà després del seu suïcidi, el 20 de setembre de 1940. Aquest fet tràgic podria explicar-se perquè a principis de 1940 Camil es traslladà de Montpeller a París per respondre a un doble encàrrec del seu germà Lluís: ajudar a la Layetana Office, l’oficina que hi tenia la Generalitat; i, segons va assenyalar Felip Solé i Sabarís, per trobar el seu fill desaparegut durant l’ofensiva alemanya. La seva angoixa vital hauria augmentat en no aconseguir aquest segon objectiu, la qual cosa el portà al suïcidi.
Font: Archives Nationales de France (Paris-Pierrefitte) i Archives Départementales de la Haute-Vienne
Localització de la documentació: Jordi Pons Pujol
