MANRESA

Bona tarda a tothom,

Vull començar les meves paraules agraint a l’Associació Memòria i Història de Manresa, i especialment a Quim Aloy, la invitació a participar una vegada més en la presentació dels resultats d’un projecte, en aquest cas el web “Les últimes detencions del franquisme a Manresa. Octubre-desembre de 1975”.

La participació en aquesta presentació té per mi una significació molt especial, ja que molt possiblement és l’últim acte al qual assistiré en representació de la Direcció General de Memòria Democràtica.

Considero que he estat una persona afortunada, que he pogut viure en primera línia una de les experiències més interessants de la vida política catalana, haver contribuït a fer realitat un dret de la ciutadania que fins fa pocs anys  restava en l’oblit: la recuperació de la memòria històrica, de la memòria democràtica, i això des d’un lloc de responsabilitat de govern, impulsant polítiques públiques i teixint complicitats amb el moviment associatiu i els ajuntaments. Han estat anys molt intensos i em sento profundament agraïda pel suport que al llarg d’aquesta etapa he tingut de les persones represaliades i els seus familiars i dels que formeu part del  moviment memorialista.

Dir això a Manresa té un plus de significació. Manresa ha estat una de les ciutats punteres i més actives en la recuperació de la memòria històrica i democràtica de tot Catalunya. Les propostes impulsades des de l’ajuntament o des de l’Associació Memòria i Història, abans grup d’Estudis per a la Recerca i Difusió de la Memòria Històrica, han transcorregut paral·leles a la trajectòria del Memorial Democràtic.

Al llarg d’aquests anys heu investigat en arxius, fonts documentals, heu recollit les veus de testimonis del període històric que abasta des del 1931 fins al 1980, possiblement no hi ha cap altra ciutat a Catalunya que, com Manresa, gaudeixi d’un coneixement  tant exhaustiu de la seva història recent: com va viure la ciutat l’adveniment de la II República, com es van patir els bombardejos, de quina manera va afectar els seus habitants la repressió durant la guerra i la postguerra o quina va ser la repercussió de la lluita antifranquista a la vida social i política de Manresa i el Bages.

No sols heu fet recerca i difusió d’aquest període històric, sinó que heu estat també els més innovadors fent de les tecnologies de la informació i la comunicació una eina per a la socialització del coneixement  de la nostra història més recent, especialment entre les generacions més joves i, així, heu contribuït a construir una identitat local més forta, i heu aportat  instruments per viure en un clima de més cultura democràtica.

Avui presenteu aquest web i ho féu, com ja és habitual a la vostra associació, a partir del rigor històric i d’una informació contrastada sobre els esdeveniments que van marcar l’última etapa del franquisme. En els darrers moments de la dictadura, simbolitzats per l’agonia del dictador,  Manresa va patir la detenció de persones que lluitaven per les llibertats i la democràcia, molts d’ells militants del PSUC i de CCOO. I cal dir que no us heu conformat a descriure els fets, sinó que us heu entretingut a explicar com van viure la detenció i l’empresonament aquells lluitadors i les mostres de solidaritat que van rebre de la ciutat de Manresa.

Aquesta activitat forma part dels gairebé 1.400 projectes de recuperació de la memòria històrica que s’han pogut materialitzar els últims sis anys arreu del país.

A hores d’ara el Memorial Democràtic pot exhibir un llarg recorregut, que es va iniciar l’any 2002, quan l’Associació d’Expresos polítics va reivindicar-ne la creació en l’acte celebrat al Liceu. L’aposta per una  política pública de memòria s’ha traduït en la creació d’un marc legal i d’una institució –el Memorial Democràtic–, en el finançament i l’impuls de les iniciatives memorials de la societat civil, en el reconeixement i reparació a  les persones represaliades durant la guerra civil i la dictadura franquista, en la realització de projectes culturals memorials i en l’articulació dels espais de memòria.

Però no vull que aquestes paraules semblin un testament. L’acció del Memorial Democràtic i el camí que la nostra societat ha fet aquests anys han de continuar endavant. La memòria democràtica és un dret de la ciutadania i a la ciutadania, a la societat civil organitzada, correspon vetllar perquè les conquestes aconseguides durant aquests anys no reculin.

En la darrera reunió del Consell de Participació del Memorial Democràtic, en Quim, va dir que gràcies al suport del memorial havia estat possible la realització de projectes com aquest, i que, si més no, sense el Memorial haurien trigat molt més de temps a ser realitat. Vull afegir que sense l’empenta, la dedicació i el coneixement d’associacions com Memòria i Història, sense la col·laboració d’ajuntaments que, com el de Manresa, han entès la transcendència cívica i democràtica del moviment de recuperació de la memòria ciutadana, la feina feta pel Memorial Democràtic no hauria estat ni tanta, ni tan rica, ni tan profunda, ni tan plena de significat, com ho ha estat fins ara.

Enhorabona, doncs, als autors del projecte, Joaquim Aloy, Jordi Basiana, Jofre Padullés i Pere Gasol,  i a tots els membres de l’Associació per la feina feta, i un últim prec: continueu treballant sense defallir en aquest gran projecte que avui és Memoria.cat

Bones festes i bon any 2011, i  moltes, moltíssimes, gràcies.