A través de memoria.cat surt a la llum un testimoni inèdit i excepcional: les memòries de Francisco Gros Mateo, en les quals relata, principalment, els records de la seva estada a la presó de Manresa, entre els anys 1939 i 1942, en plena postguerra franquista.

Escrit el 1976, el text de Francisco Gros ofereix en primera persona una visió de l’univers penitenciari durant el període àlgid de la repressió, des de la perspectiva d’un vençut –tal com ell mateix s’anomenava-, que s’incorporà forçós a l’exèrcit republicà i hagué d’afrontar –a causa del seu passat com a sindicalista- un consell de guerra que el condemnà  a dotze anys i un dia per auxilio a la rebelión militar.

Malgrat que el relat se centra sobretot en les vivències de l’autor a l’antiga presó de les Escodines, també s’hi recullen records de la presó Model de Barcelona i altres situacions que tenen com a protagonistes persones amb les quals tingué relació directa.

Aspectes com la justícia al revés del règim franquista, l’aplicació de la pena de mort, la corrupció i l’estraperlo dins el mateix centre penitenciari, la deficient alimentació dels presos, la delació entre els mateixos reclusos i el paper de l’Església com a legitimadora del càstig envers els vençuts hi són tractats per l’autor –testimoni directe dels fets-, a través d’una prosa elaborada, plena de reflexions carregades d’ironia i desencís.

Associació Memòria i Història de Manresa

Manresa, abril de 2014