A final de 1931, enmig d’un ambient social laïcista, es va fundar la Federació de Joves Cristians (FJC), un moviment que de seguida va tenir una gran acceptació entre els joves de l’època, també a Manresa. Es tractava d’un moviment catòlic amb un fort arrelament al país. Els joves manresans participaven en les activitats proposades pels diferents grups que constituïen la federació, activitats de tipus religiós, cultural i esportiu.
El meu pare, Albert Torra i Ferrer, fill gran d’una família de vuit germans, també en va formar part, igual que tota una colla d’amics seus i alguns dels seus germans. Però les circumstàncies de la situació política i social dels anys 1936 i 1937 van comportar malestar, persecucions i fins i tot afusellaments d’alguns fejocistes, i això va provocar que els qui van poder fugissin per escapar d’aquella situació. L’Albert també va prendre la decisió de no incorporar-se a l’exèrcit republicà i, amb el seu amic Iscle Selga i Ubach, van planificar l’evasió cap a França coincidint amb el moment que s’havien d’incorporar a files. Un cop a França, van optar per entrar a Espanya a través del País Basc i allà es van incorporar a les files de l’exèrcit franquista.
La majoria dels amics del seu grup de la FJC van fer el mateix en algun moment o altre, o bé es van passar directament de bàndol quan eren al front si hi havia una oportunitat propícia. També va fer el mateix que ell el seu germà Daniel. El seu pare, Ramon Torra i Pujol de la Impremta de Sant Josep i la Llibreria Torra, els havia posat en contacte amb persones amb qui tenia alguna relació i que els podien donar un cop de mà si necessitaven alguna cosa.
Tot plegat va fer que, entre el juny de 1937 i l’agost de 1942, l’Albert rebés 440 cartes d’amics, coneguts i familiars —entre les quals, 120 del seu germà Daniel. Són 440 testimonis directes d’una situació difícil i problemàtica per a tothom. L’Albert, en aquest embalum d’històries, és necessàriament un personatge a l’ombra, però pel fet d’haver preservat les seves cartes tota la vida, hem pogut treure a la llum les experiències, sentiments i entrebancs que van viure totes aquestes persones.
Concretament ara volem fer públiques les cartes de quatre persones que li expliquen fil per randa com va ser la seva fugida, amb qui més anaven, quants eren, quin itinerari van seguir, quins problemes van trobar… Són uns testimonis directes d’aquesta escapada que, tot i ser força massiva, és un tema poc estudiat en profunditat. Es tracta d’una carta del seu germà Daniel i de la primera carta que rep d’aquests tres amics: Ramon Algué i Mas, Ignasi Feu i Sala i Francesc Pich i Alsina, tots ells fejocistes en aquell moment. Aquestes quatre cartes constitueixen uns testimonis excepcionals, en primera persona i en el moment dels fets, d’una experiència dura que també deurien viure molts d’altres.
Com a complement d’aquests quatre testimonis epistolars, incloem el “Diario de operaciones” d’Albert Torra i Ferrer, sobre el recorregut de l’evasió, i dues narracions més de l’experiència de fugida, tot i que es tracta de relats escrits ja de grans. Un és el que el mateix Albert Torra i Ferrer fa d’aquest episodi en una autobiografia adreçada als seus nets. I precisament el seu amic i company d’escapada, l’Iscle Selga i Ubach, explica també, ja de gran, tota aquesta experiència a un seu fill, que ho va transcriure de seguida. Són, per tant, dos relats del mateix episodi, des del punt de vista de cadascun dels dos protagonistes, l’Iscle i l’Albert. Tant en aquests relats com en les 4 cartes que es publiquen, s’han marcat en vermell els fragments que narren estrictament la fugida.
Montserrat Torra i Puigdellívol
