Presentació
La Segona República (1931-1939) va voler establir un model de societat fonamentat en principis de llibertat i d’igualtat.
Així, es va instituir un estat laic; es va aprovar el sufragi universal i el vot de la dona; es va permetre el divorci i el matrimoni civil; es va establir l’obligatorietat de l’ensenyament primari i es va introduir un model educatiu basat en la innovació pedagògica; es va decretar el català com a llengua oficial, juntament amb el castellà; es van poder exercir drets fonamentals com la llibertat d’expressió, d’associació, de manifestació, de consciència; etc.
Però, la instauració del franquisme, donarà lloc a una societat basada en una ideologia ben diferent.
Aprofitant uns dies de vacances, la Júlia està ajudant la seva àvia a endreçar alguns armaris de la casa. D’unes caixes en surten tota mena de records familiars: cartes, llibres, revistes, petits objectes, nombroses fotografies…
Mentre s’hi entreté i s’ho mira encuriosida, li ve a la memòria el que han estudiat a la classe de Socials sobre el període del franquisme. Sap que, entre altres, va significar la pèrdua de drets aconseguits durant la República. En aquests papers i fotos que té a les mans hi veu la imatge d’una societat que no acaba d’entendre. Pensa que la infància i la joventut que van viure els joves d’aquella generació va ser ben diferent a la seva… I es pregunta:
Com es va poder produir un canvi tan radical?
Quins instruments va utilitzar el franquisme per imposar la seva ideologia?
Sota quins principis i valors es va viure a la postguerra?
Amb tot el material a les mans, decideix buscar més informació i fer el treball de recerca d’aquest curs sobre aquest tema.
Quina imatge de la dona i quin model d’escola transmeten les fotos i els cartells corresponents a l’època de la República?
Comenteu entre tota la classe: Com creieu que era la vida dels homes i les dones, dels nois i les noies durant la postguerra? Com era l’escola? I les dones, podien viure lliurement com volien?
Intenteu respondre, entre tots, els tres interrogants que es plantegen al final del text anterior.
Treball de recerca
Inicieu el vostre treball de recerca i concreteu els dos primers passos:
Elecció del tema. Definir el tema i les fonts.
En aquest cas el tema general és la postguerra. Les principals fonts que utilitzareu són tots els documents que teniu en aquest web. Concreteu i definiu l’aspecte de la postguerra que treballareu (la dona, l’escola, la Sección Femenina…), amb l’ajut de l’índex del web. Busqueu un títol provisional per al vostre treball.
Elaboració de l’esquema previ. Formular les preguntes inicials i la hipòtesi de treball.
Formuleu les preguntes inicials (hipòtesi de treball) a partir de les respostes que heu donat a l’activitat 3.
1. El context (1939-1959)
La victòria dels franquistes a la guerra civil espanyola (1936-1939) posa fi a la República democràtica que havia començat l’any 1931 i inicia la Dictadura Franquista (1939-1975).
L’objectiu del règim franquista era construir un nou estat que no fos democràtic, i per aconseguir-ho va utilitzar el control social i la repressió, no només política sinó també social i cultural.
L’Església catòlica va tenir un paper fonamental en la construcció ideològica del nou règim, la qual cosa serà fonamental pel canvi de paper que el franquisme atorgarà a la dona i també en l’adoctrinament que es portarà a terme des de l’escola.
El franquisme va suposar un retrocés polític, econòmic, social i cultural per a aquella societat que va viure la República.
Confeccioneu una cronologia situant les etapes històriques i els esdeveniments que s’esmenten a continuació. Cal que il·lustreu la cronologia amb imatges. Diferencieu les etapes històriques a nivell internacional i a l’Estat espanyol.
Treball de recerca
3. Procés de recerca. Recollir la informació.
Amb l’activitat que heu realitzat sobre el context de l’època ja esteu començant la fase de recollida i organització de la informació.
Aquesta informació us ajudarà a redactar el context general de la postguerra.
2. Construint una nova ideologia
2.1. L’autoritarisme
Document ① Fragments del Catecismo Patriótico Español, 1939
Va ser escrit pel dominic Albino González Menéndez-Reigada, bisbe de Còrdova als anys 40. Va ser declarat text escolar pel Ministerio de Educación Nacional l’1 de març de 1939.
¿No hay, pues, en España división de poderes?
En España no hay división de Poderes sino unidad de mando y de dirección y, bajo ella, orden y jerarquía. (…)
¿Y cómo debemos honrar a la Patria?
(…) No permitiendo jamás que se hable mal de ella; en sus representantes, principalmente el Caudillo. (…)
¿Y cuál de estas formas ha adoptado el Estado español?
(…) la forma de Estado Totalitario cristiano.
(…) ¿Cuáles son los enemigos de España?
Los enemigos de España son siete: el liberalismo, las democracias, el judaísmo, la masonería, el capitalismo, el marxismo y el separatismo. (…)
¿Y han quedado vencidos esos enemigos con la gran Cruzada?
Con la gran Cruzada esos enemigos han quedado vencidos, pero no aniquilados; (…)
(GONZÁLEZ MENÉNDEZ-REIGADA, Albino. Catecismo Patriótico Español, 1939).
A què es refereix el document quan parla de “división de poderes”?
A qui es refereix quan diu el “Caudillo? Què significa?
Què és un estat totalitari? Quins altres estats totalitaris hi havia a Europa a principis dels anys 40?
A què es refereix quan parla de la “Gran Cruzada”?
Valoreu el significat i la repercussió de la frase: “Con la gran Cruzada esos enemigos han quedado vencidos, pero no aniquilados”.
2.2. L’obediència
Document ② El niño español: fragment del Primer Libro de Joaquim Pla Cargol, 1952
Joaquim Pla Cargol (Girona,1882-1978) era mestre, editor, llibreter i erudit. Va ser autor de llibres escolars com el Primer Libro, el Segundo Libro o el Tercer Libro, entre altres.
El niño español deberá amar preferentemente:
1. A Dios sobre todas las cosas y a la Virgen María.
2. A la Patria y a su gloriosa bandera roja y gualda.
3. A sus padres.
4. Al ilustre Caudillo, que ha sabido despertar y reanimar las energías de nuestra raza.
5. A los superiores y maestros.
6. A los amigos y, en general, a todos sus semejantes.
(PLA CARGOL, Joaquin. Primer Libro, 1952. Citat a RIQUER, Borja de. La dictadura de Franco. Barcelona, Crítica, 2010. Historia de España, 9. Pàg. 854).
El document comença amb aquesta frase: “El niño español deberá amar preferentemente…”. Quina creieu que és la veritable intenció de l’autor amb el que diu en els punts 4 i 5 del text? Quin altre verb ho explicaria més bé?
Quin missatge transmet la portada del Segundo Libro de Joaquim Pla Cargol?
2.3. Els valors morals
Document ③ La Ben Plantada de Josep Clarà
La Ben Plantada és obra de l’escultor català Josep Clarà (1878-1958). És una escultura de bronze realitzada el 1936.
Va ser comprada l’any 1958 però no es va instal·lar al Passeig Pere III de Manresa fins l’any 1978.
La decisió de no exposar-la en un espai públic perquè mostrava una noia mig nua, és un exemple de la moralitat que s’imposa durant el franquisme.
Llegiu aquest text sobre la moralitat durant el primer franquisme.
A més del cas de La Ben Plantada, quins altres exemples esmenta el text per il·lustrar la moralitat de l’època?
2.4. El control social
Document ④ Testimoni del manresà Esteve Bascompte sobre els salconduits
Un salconduit és un document expedit per l’autoritat corresponent que autoritza una persona a moure’s per un territori determinat o a passar una frontera o un límit territorial. Té la finalitat de controlar el moviment i l’activitat de la població. En acabar la guerra, seran necessaris durant força anys.
Escolteu el testimoni del manresà Esteve Bascompte sobre els salconduits que es necessitaven a la postguerra.
Per què es necessitava el salconduit?
Qui els facilitava?
Era fàcil aconseguir-los?
Quins requisits calien per obtenir-lo?
Quina era la finalitat dels salconduits?
Document ⑤ Resposta a una sol·licitud per exercir la professió de “mozo de cuerda”, 1943
Llegiu aquests dos documents. El primer correspon a l’informe policial sobre els antecedents de Pedro García Miralles, que ha sol·licitat permís per exercir professionalment de “mozo de cuerda”. El segon és la resposta de l’Ajuntament a la seva sol·licitud tenint en compte l’informe policial.
Què sol·licita Pedro García Miralles?
Quina és la resposta a la seva sol·licitud?
En quins arguments es basa la resposta?
Activitat de síntesi
Per a cada un dels aspectes en què es va basar la ideologia que va imposar l’Estat franquista (vegeu l’esquema inicial d’aquest apartat), concreteu quins dels documents anteriors l’exemplifiquen, tenint en compte el seu contingut. Un mateix document es pot incloure en més d’un aspecte.
3. Procés de recerca. Recollir la informació.
3.1. Classifiqueu tots els documents anteriors segons els tipus de font (primària, secundària, escrita, oral, iconogràfica…) al qual corresponguin.
3.2. Organitzeu i esquematitzeu tota la informació recollida i redacteu una síntesi d’aquest apartat, a partir de les respostes de les diferents activitats i, especialment, de l’activitat de síntesi.
3. El paper de l’Església
L’Església catòlica va tenir un paper fonamental en la construcció ideològica del règim franquista.
L’Església va donar suport al règim a canvi de recuperar els seus privilegis i poder dins la societat. L’Estat es va definir com a “nacionalcatòlic”, la qual cosa significava una estreta col·laboració entre l’Església i l’Estat. Aquest donava ajuts econòmics a l’Església i el control de gairebé tot l’ensenyament a canvi del seu suport.
A partir de la dècada dels 60, però, una part important de l’Església catòlica va deixar de donar suport al règim i va adoptar actituds antifranquistes.
3.1. La relació Església-Estat
Document ① Conveni entre l’Estat espanyol i el Vaticà, 1941
Després de la instauració del règim franquista, es van signar diversos acords o convenis entre l’Estat espanyol i el Vaticà. El que es va signar el 7 de juny de 1941 regulava el nomenament dels bisbes.
1. Tan pronto como se haya producido la vacante de una sede arzobispal (…) el Gobierno español (…) enviará a la Santa Sede una lista de nombres de personas idóneas, al menos en número de seis.
2. El Santo Padre elegirá tres de entre aquellos nombres (…) y los comunicará al Gobierno español, y entonces el jefe del Estado, en el término de treinta días, presentará oficialmente uno de los tres.
(Font: CLARA, Josep. Sobre l’elecció de bisbes durant el franquisme: els casos de Narcís Jubany (1964) i Jaume Camprodón (1973) per a la seu de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, [en línea], 2001).
Document ② Concordat entre l’Estat espanyol i el Vaticà, 1953
Un concordat és un acord entre representants del poder polític i representants de l’Església catòlica. El 27 d’agost de 1953 es va signar un concordat entre l’Estat espanyol i el Vaticà que regulava les relacions entre el règim franquista i l’Església catòlica. Va estar vigent durant tota la Dictadura.
Artículo I
La Religión Católica, Apostólica, Romana sigue siendo la única de la Nación española (…).
Artículo XIX
2. (…) El Estado (…) y como contribución a la obra de la Iglesia en favor de la Nación le asignará anualmente una adecuada dotación (…).
3. (…) El Estado (…) concederá anualmente subvenciones para la construcción y conservación de templos parroquiales y rectorales y Seminarios (…).
Artículo XX
1. (L’Església i les institucions eclesiàstiques) gozarán de exención de impuestos (…).
Artículo XXII
3. Salvo en caso de urgente necesidad la fuerza pública no podrá entrar en los citados edificios (esglésies, capelles, seminaris…) (…).
Artículo XXIV
1.El Estado español reconoce la competencia exclusiva de los Tribunales (…) eclesiásticos en las causas referentes a la nulidad del matrimonio canónico y a la separación de los cónyuges (…).
Artículo XXVI
En todos los centros docentes (….) la enseñanza se ajustará a los principios del Dogma y de la Moral de la Iglesia Católica.
Artículo XXVII
1.El Estado español garantiza la enseñanza de la Religión Católica como materia ordinaria y obligatoria en todos los centros docentes (…).
(Font: web vatican.va).
Segons aquests dos documents, quins avantatges obtenia l’Església catòlica de l’Estat espanyol?
A canvi de què els obtenia?
3.2. La justificació del poder
Document ③ Moneda de l’època franquista
Totes les monedes de l’època, les pessetes, tenien en una de les cares l’efígie del general Franco amb la frase: Francisco Franco Caudillo de España por la Gracia de Dios.
De quina manera justifica Franco el seu poder?
Per què ha de justificar el seu poder d’aquesta manera?
En quines altres èpoques o moments històrics s’ha utilitzat aquest tipus de justificació?
3.3. El suport de l’Església al règim franquista
Document ④ Text explicatiu sobre la religió
Llegiu aquest text sobre el suport de l’Església catòlica al règim franquista durant la postguerra.
Segons el text, quin és el motiu que permet contextualitzar i entendre el suport que va donar la jerarquia eclesiàstica espanyola a la dictadura?
Quin tipus d’actes eren freqüents durant els anys 40 i 50?
Quin seguiment tenien aquest actes? Per què?
3.4. Les manifestacions religioses
Document ⑤ Imatges d’actes religiosos
Durant els anys 40 i 50 era habitual la celebració d’actes religiosos. Ja fos per devoció o per por, la participació de la població en aquests esdeveniments era massiva.
Consulteu aquest web i, a partir de les fotografies, ompliu aquesta taula sobre les diverses manifestacions religioses que es van celebrar a Manresa durant els primers anys del franquisme. Concreteu: la data, el tipus d’esdeveniment, el lloc on es celebra i el motiu de l’esdeveniment.
3.5. La recuperació i la reconstrucció del patrimoni artístic i arquitectònic
Document ⑥ Imatges i notícies de la construcció de l’església de Crist Rei de Manresa
L’exaltació religiosa de la postguerra també es va manifestar en la voluntat de recuperar i reconstruir el patrimoni artístic que durant la Guerra Civil havia estat saquejat, robat o destruït.
A la ciutat de Manresa es van restaurar obres com el retaule de l’Esperit Sant (1394) de Pere Serra; es va tornar a construir l’església del Carme (1944-1959), enderrocada l’any 1936; o es va dur a terme la construcció de la nova església de Crist Rei.
L’església de Crist Rei es va edificar per substituir la de sant Pere Màrtir, situada a l’actual plaça sant Domènec i enderrocada el 1936. Es va ubicar, però, en un altre emplaçament al centre de la ciutat.
Es va construir com a temple expiatori, és a dir, amb la finalitat de reparar les profanacions o actes contraris al caràcter sagrat dels edificis religiosos que s’havien produït durant la destrucció i el saqueig de les esglésies de la ciutat.
D’estil neogòtic, va ser projectada per l’arquitecte Alexandre Soler i March. Es va començar a construir el 1942 i es va inaugurar l’any 1957.
Quina finalitat tenia la construcció d’aquesta nova església?
Qui va assistir a la cerimònia de col·locació de la primera pedra?
Activitat de síntesi
Quin va ser el paper de l’Església catòlica en la primera etapa de la dictadura franquista? Per què?
Quins fets posen en evidència l’enorme importància que va tenir l’Església en aquest període?
Treball de recerca
Procés de recerca. Recollir la informació.
3.1. Classifiqueu tots els documents anteriors segons els tipus de font (primària, secundària, escrita, oral, iconogràfica…) al qual corresponguin.
3.2. Organitzeu i esquematitzeu tota la informació recollida i redacteu una síntesi d’aquest apartat, a partir de les respostes de les diferents activitats i, especialment, de l’activitat de síntesi.
4. Imposant nous valors
El règim franquista volia que la dona fos l’encarregada de la transmissió als fills dels nous valors amb la finalitat de perpetuar el sistema.
La Sección Femenina, pertanyent al partit únic Falange Española (FET-JONS) i liderada per Pilar Primo de Rivera, era l’encarregada d’adoctrinar les dones perquè assumissin que el seu objectiu principal a la vida era casar-se i tenir fills. Ho va fer a través de les Escuelas del Hogar, del Servicio Social i impartint matèries obligatòries per a les noies al batxillerat.
4.1. La dona i el model de família
4.1.1 Obediència i submissió
Document ① El Codi civil espanyol
El Codi civil espanyol datava de 1889. Durant el franquisme va experimentar diverses modificacions, les principals l’any 1958 i a principis de 1975, les quals van representar algunes petites millores a la situació de la dona. No serà fins després de la Constitució de 1978 i les modificacions del Codi civil de 1981 i de 2005 que la dona obtindrà la igualtat legal respecte l’home. Tanmateix, Catalunya gaudia, en alguns aspectes, d’un dret civil català propi, que era més beneficiós per a la dona. Per exemple, la dona catalana podia conservar les seves propietats i defensar-les en un judici sense el permís del marit.
Artículo 57
El marido debe proteger a la mujer, y ésta obedecer al marido.
Artículo 59
El marido es el administrador de los bienes de la sociedad conyugal.
Artículo 60
El marido es el representante de su mujer. Esta no puede, sin su licencia, comparecer en juicio por si o por medio de procurador.
(Font: Codi civil espanyol).
Què suposaven per a la dona casada aquests articles del codi civil?
4.1.2. Mesures repressores sobre la dona
Document ② El Codi penal, 1944
Artículo 413
La mujer que produjere su aborto (…) será castigada con la pena de prisión menor.
Artículo 416
Serán castigados con arresto mayor y multas de 1.000 a 25.000 pesetas los que (…) realicen cualquiera de los actos siguientes: (…)
5. Cualquier género de propaganda anticonceptiva.
Artículo 449
El adulterio será castigado con la pena de prisión mayor.
(Codi penal, 1944. Font: Boletín Oficial del Estado, 1945, núm. 13).
Esmenteu les accions que el Codi penal de 1944 considerava delicte. Són considerades delicte, també, actualment?
4.1.3. El destí de la dona
Document ③ Fragment d’un article de la revista Medina, 1941
Medina, una revista para la mujer. Un semanario para el hogar (1941-1946) era una revista creada el 1941 per la Sección Femenina de la Falange Española.
Una altra publicació mensual de la Sección Femenina era la revista Y. Revista para la mujer. La Y feia referència a el yugo y la flechas, emblema de la Falange Española.
España es quizá el pueblo, se ha dicho, que menos conoce a la mujer. (…) En realidad, nada de esto es muy exacto. Nosotros comprendemos y amamos a la mujer, (…). Lo que nos resistimos a entender es el nuevo concepto, un poco libre, independiente y suelto, de la mujer moderna. Amamos a la mujer que nos espera pasiva, dulce, detrás de una cortina, junto a sus labores y sus rezos. (…) Por otra parte, es ilimitado el campo de estas actividades puramente femeninas. La religión, la beneficencia, los hospitales, la puericultura, los oficios, la música, el arte, la oficina (…). La mujer tiene hoy una tarea, una ingente tarea que cumplir (…).
(Medina, marzo de 1941, num.1. Citat a GAHETE MUÑOZ, Soraya. La Sección Femenina de Falange. Pàg. 11 i 12. Font: Dialnet).
Quines han de ser, segons el text, les activitats principals a les quals s’ha de dedicar la dona?
Quin model de dona vol transmetre la revista Y a través d’aquestes imatges?
Document ④ Fragments dels discursos de Pilar Primo de Rivera, 1943 i 1944
Aquests són tres fragments dels discursos de Pilar Primo de Rivera, líder de la Sección Femenina.
La única misión que tienen asignada las mujeres en la tarea de la Patria es el Hogar… hacerles a los Hombres tan agradable la vida familiar, que… no tendrán que ir a buscar en la taberna o en el casino ratos de expansión.
(Pilar Primo de Rivera, 1939. Citat a RIQUER, Borja de. La dictadura de Franco. Barcelona, Crítica, 2010. Historia de España, 9. Pàg. 48).
Las mujeres nunca descubren nada. Les falta, desde luego, el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer nada más que interpretar mejor o peor lo que los hombres nos dan hecho.
(Pilar Primo de Rivera, 1943. Citat a MARTIN GAITE, Carmen. Usos amorosos de la postguerra española. Barcelona, Anagrama, 1984. Pàg. 68).
Tenemos que tener detrás de nosotras toda la fuerza y decisión del hombre para sentirnos más seguras; y a cambio de esto nosotras les ofreceremos la abnegación de nuestros servicios y el no ser nunca motivo de discordia. Que este es el papel de la mujer en la vida.
(Pilar Primo de Rivera, 1944. Citat a MARTIN GAITE, Carmen. Usos amorosos de la postguerra española. Barcelona, Anagrama, 1984. Pàg. 58).
Quines són les idees fonamentals que transmeten aquests tres textos respecte la dona?
Activitat de síntesi
Reflexioneu sobre el model de família que va voler imposar el franquisme.
Quina era la funció de la dona segons la ideologia franquista?
Quines mesures repressives es van imposar?
4.2. La dona i el treball
4.2.1. Les dificultats de les dones casades per treballar
Document ① Fragment del Fuero del Trabajo, 1938
El Fuero del Trabajo era una de les lleis fonamentals que va promulgar el franquisme. Es va aprovar el 1938 quan encara no havia acabat la Guerra Civil. Regulava aspectes de la vida laboral i econòmica, com la jornada laboral, les vacances, els salaris, els preus, etc…
El Estado (…) liberará a la mujer casada del taller y de la fàbrica.
(Fuero de Trabajo, 1938. Font: Boletín Oficial del Estado, 1938, núm. 505).
1. Quin és el veritable significat que té la paraula “liberará” en aquesta frase?
Document ② Legislació sobre el treball de la dona
Quins creieu que són els diversos motius pels quals es van dictar aquestes normatives?
4.2.2. Les diferències salarials
Document ③ Salaris al sector del cotó, 1943 i 1946
Quin títol creieu que reflectiria realment el contingut de la gràfica?
Activitat de síntesi
Quines dificultats va tenir la dona en el món laboral durant els primers anys del franquisme? Per què?
4.3. La Sección Femenina
4.3.1. La funció de la Sección Femenina
Document ① Fragment d’un discurs de Pilar Primo de Rivera, 1939
Lo que tenemos nosotras que hacer es preparar a todas las camaradas, para que cuando tengan una casa y cuando tengan unos hijos sepan inculcarles en su espíritu de niños este modo de ser de la Falange; sepan enseñarles, después del Padrenuestro, lo que José Antonio nos enseñó a nosotros, y les hagan sentir esta misma fe que sintieron nuestros caídos al entregar alegremente la vida por la Patria.
(Pilar Primo de Rivera, 1939. Font: Pilar Primo de Rivera. Escritos. Discursos circulares escritos. Sección Femenina FET y de las JONS. 1942).
Quina és la funció de la Sección Femenina que es dedueix del text?
Quina és l’única missió de les dones segons l’ideari de la Sección Femenina?
4.3.2. Les activitats de la Sección Femenina
Document ② Escrit de la Delegada de la Sección Femenina de Manresa, 1959
En resposta a un requeriment del Governador Civil, en aquest escrit la Delegada local exposa les activitats i els cursets duts a terme a la Sección Femenina de Manresa des de 1939.
Document ③ El Servicio Social
El Servicio Social era una activitat que havien de realitzar, de manera obligatòria, les dones solteres, entre els 17 i els 35 anys, que volguessin accedir a una feina a l’administració pública, o obtenir un títol acadèmic i documents com el carnet de conduir, el passaport…
Consistia en uns cursos de formació teòrica que duraven uns 3 mesos i unes pràctiques a escoles de la llar, menjadors infantils o altres entitats.
El Servicio Social es va haver de realitzar fins al final del franquisme.
(Elaboració pròpia).
Document ④ Testimoni de la manresana Maria Torra
Escolteu el testimoni de la manresana Maria Torra sobre el Servicio Social i l’educació de les dones.
Quines activitats es portaven a terme des de la Sección Femenina destinades a les dones?
Segons el testimoni, quines idees es transmetien a les dones des del Servicio Social?
Activitat de síntesi
Quina va ser la funció de la Sección Femenina? Quina ideologia va voler transmetre? A través de quins mitjans? Ho van aconseguir?
Treball de recerca
Procés de recerca. Recollir la informació.
3.1. Classifiqueu tots els documents anteriors segons els tipus de font (primària, secundària, escrita, oral, iconogràfica…) al qual corresponguin.
3.2. Organitzeu i esquematitzeu tota la informació recollida i redacteu una síntesi d’aquest apartat, a partir de les respostes de les diferents activitats i, especialment, de l’activitat de síntesi.
5. Adoctrinant des de l’escola
El sistema educatiu durant el franquisme va patir un greu retrocés respecte l’etapa republicana, de la qual es van liquidar totes les experiències pedagògiques innovadores.
L’objectiu principal de l’escola era l’adoctrinament i la transmissió dels principis de jerarquia, disciplina i obediència. Amb aquesta finalitat es va apostar per eliminar la coeducació i l’ensenyament laic. Es va introduir l’obligatorietat de l’ensenyament de la religió catòlica, de la matèria Formación del Espíritu Nacional i es va prohibir l’ensenyament del català.
5.1. La religió catòlica
Document ① Programa d’actes de la Reposición del Santo Crucifijo a les escoles de Manresa, 1939
Quin és el significat de l’acte de “reposición del Santo Crucifijo” en contraposició amb el tractament que es donava a la religió a les escoles de la República?
5.2. La prohibició de la coeducació
Document ② Circular de la Inspección de Enseñanza Primaria
Qui és l’autor de la circular?
A qui va dirigida?
Què implica la prohibició de la coeducació, segons la circular?
5.3. L’adoctrinament
Document ③ Quaderns escolars d’una noia manresana, 1946-1951
Consulteu el web “Els quaderns escolars d’una noia manresana entre 1946 i 1951”. Mostra els quaderns escolars de Maria Vergés Fargas. Són un exemple de tot allò que va estudiar a l’escola Grupo Escolar Generalísimo Franco de Manresa (actual Escola La Renaixença) dels 10 als 14 anys.
Quines matèries estudiava la Maria Vergés?
Quins aspectes formals (marges, títols, lletra, colors, il·lustracions…) dels quaderns destaquen o us criden l’atenció?
Feu una relació dels continguts principals que apareixen en els quaderns i indiqueu quins continguts es poden considerar adoctrinament i per què?
5.4. L’ensenyament de les noies
Document ④ Fragment d’un llibre de text de batxillerat
Al batxillerat, es van imposar matèries només per a les noies, com Hogar, Economia Doméstica i Puericultura, que eren impartides per dones de la Sección Femenina.
Como vemos, en conjunto, el mejor medio para ser feliz es el actuar siempre de acuerdo con la Ley Divina. De este modo la mujer, junto a la felicidad que proporciona una conciencia tranquila, tendrá la seguridad de estar cumpliendo la misión que Dios le ha dado en esta vida, por insignificante que pueda parecer su trabajo.
(Economia doméstica. Sección Femenina de F.E.T. y de las J.O.N.S. Madrid, Editorial Almena, 1969. Pàg. 358).
Quina finalitat es pretenia amb aquestes matèries impartides únicament a les noies?
5.5. La depuració dels mestres
Document ⑤ Text sobre l’ensenyament durant el franquisme
Molts mestres del Grup Escolar Renaixença, creat durant la Segona República, van ser denunciats, com molts altres, per les seves idees. En acabar la guerra va passar a anomenar-se Grupo Escolar Generalíssimo Franco.
Llegiu aquest text sobre l’ensenyament durant el franquisme.
Document ⑥ Carta del rector de la Universitat de Barcelona, 1939
Llegiu la transcripció de la carta que el rector de la Universitat de Barcelona, que era delegat del Ministerio de Educación Nacional, envia al director de l’Acadèmia Calmet en relació a la contractació del professorat.
Què es perseguia amb la depuració dels mestres a principis del franquisme?
Quines conseqüències va tenir?
5.6. Dades estadístiques sobre l’ensenyament
Document ⑦ Taxes d’analfabetisme
Document ⑧ Taxes d’escolarització
Taxes d’escolarització (en %)
Document ⑨ Centres d’ensenyament públics i privats
Quines conclusions es poden treure analitzant les dades anteriors, en relació a les taxes d’analfabetisme i escolarització?
I sobre el nombre de centres públics i privats?
Activitat de síntesi
Quin era l’objectiu principal de l’escola durant el franquisme i quins mitjans i quines estratègies va utilitzar per aconseguir-lo?
Compareu el model d’escola que transmeten les fotografies d’aquest apartat amb les de la presentació del web.
Treball de recerca
Procés de recerca. Recollir la informació.
3.1. Classifiqueu tots els documents anteriors segons els tipus de font (primària, secundària, escrita, oral, iconogràfica…) al qual corresponguin.
3.2. Organitzeu i esquematitzeu tota la informació recollida i redacteu una síntesi d’aquest apartat, a partir de les respostes de les diferents activitats i, especialment, de l’activitat de síntesi.
6. Activitat final
6.1. El vocabulari
Durant el treball heu llegit, escrit o escoltat aquestes paraules. A més d’utilitzar-les correctament, heu de conèixer bé el seu significat.
Relacioneu aquestes paraules amb les definicions que els corresponen:
Adoctrinament Autoritarisme
Coeducació Depuració
Concordat Nacionalcatolicisme
6.2. El treball de recerca
Amb tota la informació obtinguda, ja podeu acabar el treball, elaborar la memòria i preparar l’exposició oral.
Treball de recerca
Síntesi i conclusions. Interpretar les dades i la informació. Treure conclusions.
4.1. Una vegada analitzada la informació redacteu el treball, a partir de les síntesis de cadascun dels apartats que heu realitzat prèviament. Busqueu, també, la informació addicional necessària per completar el treball.
4.2. Elaboreu les conclusions a les quals heu arribat, validant, si escau, les hipòtesis inicials.
Elaboració definitiva de la memòria. Preparar el treball escrit.
5.1. Redacteu la introducció del treball, especificant la metodologia i les fonts d’informació utilitzades.
5.2. Feu la redacció definitiva dels diferents apartats.
5.3. Confeccioneu la portada, l’índex, la bibliografia i, si escau, l’annex.
Comunicació de la recerca. Realitzar l’exposició oral.
6.1. Planifiqueu l’exposició oral del treball tenint en compte la seva durada.
6.2. Confeccioneu el guió i acompanyeu-lo dels mitjans tècnics i audiovisuals necessaris per fer una exposició ordenada, sintètica i amena.
Orientacions didàctiques
1. Introducció
“Viure la postguerra II” és una proposta didàctica adreçada a l’alumnat de 4t d’ESO, atès que el contingut que es treballa té relació fonamentalment amb el currículum de les Ciències Socials d’aquest nivell educatiu. L’activitat es pot portar a terme com una ampliació del contingut d’aquesta matèria, però també es pot realitzar en el marc d’un treball per projectes més general.
Aquesta proposta complementa “Viure la postguerra I” ja que, en aquella es treballen aspectes econòmics i socials i en aquesta es treballen aspectes més ideològics. Tanmateix, les dues es poden treballar per separat.
“Viure la postguerra II” té la voluntat de contribuir a la tasca de recuperació del passat i de la memòria històrica més recent. Amb aquesta vinculació entre passat i present es pretén que l’alumnat interpreti el present com a producte del passat, i comprengui que el futur és fruit de les accions actuals. També es pretén que l’alumnat desenvolupi la seva capacitat crítica envers el món que l’envolta i que d’aquesta manera pugui entendre més bé el món d’avui.
L’activitat també pretén apropar l’alumnat a la recerca històrica i a la interpretació, l’anàlisi, la comparació i la crítica de les fonts de la història. A través del web memòria.cat, l’alumnat té fàcil accés a documents de fonts primàries i secundàries.
Encara que d’entrada “Viure la postguerra II” té documentació lligada a Manresa, totes les propostes tenen un contingut més ampli i poden ser utilitzades en qualsevol centre de Catalunya. La utilització de documentació sobre Manresa ens serveix d’exemple del que va passar arreu de Catalunya. Això no és incompatible amb el fet que el professorat pugui utilitzar o afegir altres fonts o documents històrics relacionats amb altres poblacions més properes a l’alumnat.
Per la manera com està dissenyada l’activitat, es pot treballar en la seva totalitat o només parcialment. Es pot optar perquè l’alumnat realitzi totes les activitats o perquè només treballi uns apartats determinats, ja que cada bloc té entitat pròpia.
Aquesta proposta forma part del Projecte didàctic memòria.cat/edu, vinculat a l’Associació Memòria i Història de Manresa i al seu web memoria.cat.
2. Objectius
El conjunt d’activitats proposades pretenen proporcionar eines que facilitin i contribueixin a l’assoliment de les Competències Bàsiques de l’Educació Secundària, especialment de l’àmbit social. També, permeten treballar de manera sistemàtica i rigorosa els procediments relatius als diferents tipus de fonts històriques. A més, volen incentivar el gust per la recerca històrica i proporcionar eines als estudiants en aquest sentit.
A nivell més concret els objectius bàsics són els següents:
- Situar els esdeveniments en el seu context històric.
- Analitzar els aspectes més rellevants de la ideologia franquista i el paper de l’Església catòlica.
- Analitzar els nous valors que s’imposen en relació al paper de les dones i l’adoctrinament a les escoles.
- Aprendre a fer un treball de recerca de caràcter històric.
- Reflexionar i valorar l’aportació de documents primaris i material fotogràfic per facilitar la comprensió de la vida quotidiana de la postguerra.
- Definir i emprar correctament el vocabulari històric i identificar les fonts de la història que s’han utilitzat.
3. Competències bàsiques de l’àmbit social
Competències bàsiques que es treballen en cada apartat.
4. Metodologia i orientacions didàctiques
Tal i com el mateix títol indica, es pretén que l’alumnat es pugui situar en el que van significar els esdeveniments i es pugui fer càrrec, en la mesura que sigui possible, del que pot suposar viure la postguerra.
En general, el treball es pot realitzar en petits grups, tot i que algunes activitats és millor treballar-les amb tot el grup-classe i algunes altres s’hauran de fer individualment.
Caldria disposar d’ordinadors o de tauletes a l’aula per poder consultar els webs que s’indiquen.
“Viure la postguerra II” té com a fil conductor que dona unitat al treball: la realització d’un treball de recerca. A Elaboració d’un treball de recerca de Ciències Socials es pot trobar el procediment per dur-lo a terme. A més, a cadascun dels apartats hi consta detallat tots els passos que l’alumnat ha de seguir per realitzar la recerca.
A cada apartat hi ha tres tipus d’activitats diferents:
- Les activitats que ajuden a comprendre cada document i que es troben al final del mateix.
- Les activitats de síntesi de cada apartat, que s’identifiquen amb aquest símbol:
- Les activitats pensades per anar realitzant el treball de recerca, que s’identifiquen amb aquest símbol:
La intenció de l’activitat de presentació és contrastar la situació en la qual es va viure durant la República i el canvi que va suposar viure durant el franquisme. Aquesta activitat ha de servir de motivació de l’alumnat. Igualment, serveix per iniciar l’alumnat en el treball de recerca i els primers passos que cal fer per dur-lo a terme.
En l’apartat Imposant nous valors, l’activitat 1 de l’apartat 4.2.1. té la finalitat que l’alumnat s’adoni que a més de les modificacions ideològiques de l’Estat que vol que la tasca principal de les dones es centri a les llars, hi ha també la motivació econòmica de propiciar que no augmenti l’atur de la població masculina.
5. Avaluació
L’activitat sobre el vocabulari permet avaluar individualment si l’alumnat ha entès el vocabulari que s’ha utilitzat.
L’avaluació del treball de recerca s’ha de fer tenint en compte si s’ha seguit tot el procediment d’elaboració d’un treball de recerca de Ciències socials: el procés realitzat, la identificació i ús correcte de les fonts, les hipòtesis formulades, la recollida d’informació, la síntesi i les conclusions, l’elaboració definitiva de la memòria i la comunicació de la recerca.
6. Altres recursos
– Viure en una dictadura. Els primers anys del franquisme a Manresa (1939-1959) [DVD]. Manresa: Ajuntament de Manresa, 2006. (Memòria de Manresa; 2).
– Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959). Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2011.
– Web Els quaderns escolars d’una noia manresana entre 1946 i 1951. Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa.
– Web Els mestres de la República a Manresa. Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2012.
A més, es poden trobar testimonis de persones que van estudiar a les escoles franquistes en els següents enllaços:
– L’educació de les noies a Manresa als anys 60-70. Finals del franquisme. Part I
– L’educació de les noies a Manresa als anys 60-70. Finals del franquisme. Part II
– La preparatòria del senyor Vidal.
– Els meus records de l’Acadèmia Vilajosana.
Crèdits
Autores: Carme Botifoll Benasat i Rosa M. Lóbez Rosell
Agraïments: Neus Montserrat Golsa
Manresa, 2021
