Documental “Viure en una dictadura. Els primers anys del franquisme a Manresa (1939-1959)”

Documental estrenat a Manresa el 28 de març del 2007, a la Fundació de CaixaManresa, a La Plana de l’Om. Ha estat produït per l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració del Programa de la Gent Gran de l’Ajuntament de Manresa i el suport del Programa del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

La iniciativa va sorgir del Programa de Gent Gran amb la finalitat de donar protagonisme a les persones grans en la recuperació i divulgació de la nostra història recent.

Es tracta també que totes les vivències que s’expliquen d’aquella època tan difícil arribin a la gent més jove, a través dels centres d’ensenyament. Per això, el documental està pensat especiament per a ells, tot i que pot interessar a un públic molt ampli i divers.

El documental retrata els anys més durs del franquisme a Manresa, recull l’opinió de 17 testimonis, i ofereix imatges i documents de gran interès, molts d’ells inèdits.

 

Temes tractats

---

 

Després d’una breu introducció sobre l’època republicana i la Guerra Civil, el documental se centra en la vida de la població manresana i, per extensió, d’arreu del país en aquells difícils anys de la postguerra, caracteritzats per la misèria i les mancances de tota mena, i emmarcats en el període més dur de la repressió franquista.

El testimoniatge vivencial i didàctic de les persones entrevistades facilita la comprensió del que va suposar aquesta època de la nostra història contemporània.

Així doncs, al documental es tracten temes com:

• L’entrada de les tropes franquistes a Manresa
• L’estada de manresans concentrats en un magatzem de ciment de Cervera
• Els judicis militars que se celebraven a l’Institut Lluís de Peguera
• La repressió sistemàtica i el control de la població
• La fam, la misèria i les targes de racionament de la llarga postguerra
• La persecució contra la llengua i la cultura catalanes, l’espanyolització obligatòria a tots nivells  i la imposició d’un pensament únic
• La primera vaga obrera de tot l’Estat espanyol, la de la Fàbrica Nova (1946)
• La visita del general Franco a Manresa, el 20-5-1947
• La religiositat de l’època i algunes de les seves imponents manifestacions, com la visita de la Verge de Fàtima
• La mort i l’enterrament de la Josefina Vilaseca (1952)
• La moral repressora de l’època
• La liberalització econòmica dels anys 50
• La fabricació dels PTV
• L’activitat de resistència cultural de diferents entitats

 

Extraordinàries imatges en moviment

---

 

El documental ofereix imatges en moviment d’un gran valor històric i, algunes d’elles, també de notable qualitat cinematogràfica. Les imatges procedeixen de 3 fons diferents, tots elles molt importants:

 

• Arxiu del NO-DO:
  • Visita de Franco a Manresa (1947)
  • “Los gigantes de Manresa”. Festa gegantera amb motiu de la donació a la ciutat -per part del Gremi de Sant Lluch- de la geganta pubilla del Pla de Bages (1951)
  • Enterrament de Josefina Vilaseca (1952)
• Filmoteca de la Generalitat:
  • Imatges de la Manresa dels anys 40 i 50, algunes d’elles gravades pel prestigiós cineasta manresà Josep M. Rosal d’Argullol
• Arxiu particular de la família Cucurella-Comellas:
  • Festes de la celebració del IV centenari de l’aprovació per part del Papa del Llibre d’Exercicis Espirituals que Sant Ignasi de Loiola va començar a escriure a la Cova (1948)
  • Visita de la Imatge de la Mare de Déu de Fàtima (1950)
  • Enterrament de Josefina Vilaseca (1952)
  • Exhibició castellera davant l’edifici de Cal Jorba
  • Cercavila de gegants i nans

També es reprodueixen (a l’inici del documental) unes imatges de gent al Passeig corresponents a l’any 1929 o 1930 i  d’altres de l’alcalde Joan Montardit, de l’any 1929.

 

Fotos

---

 

Les fotos procedeixen de l’Arxiu Comarcal del Bages i de diverses col·leccions particulars. Hi ha imatges del període de la República a Manresa, de l’entrada de les tropes franquistes, de nombrosos actes franquistes, de diverses celebracions religioses: processons, visita de la Mare de Déu de Fàtima; fotos de la Fira d’Exposicions de l’any 1957, dels PTV fabricats per l’empresa AUSA; diversos actes culturals, entre els quals els de la celebració del cinquantenari de l’Orfeó Manresà i el Centre Excursionista de la Comarca de Bages, etc.

 

Documents

---

 

Un dels documents inèdits més significatius trobats mentre es feia la recerca per al documental es va localitzar a l’Arxiu Comarcal del Bages. Es tracta d’una circular del mes de juliol de l’any 1940, del governador civil de Barcelona, Wenceslao González Oliveros, segons la qual els funcionaris dels ajuntaments que no parlessin en castellà serien immediatament destituïts. El document va acompanyat de totes les signatures dels funcionaris de l’Ajuntament de Manresa.

Altres documents remarcables que es poden veure al documental:

• Diverses sobres i cartes amb inscripcions franquistes
• Informes i denúncies dels primers anys de la postguerra
• Documents de l’Ajuntament sobre alguns canvis de noms de carrers
• Fitxes (amb les corresponents fotos) de manresans empresonats durant els primers anys del franquisme
• Carnets de personalitats manresanes exiliades
• Reproduccions de diverses portades i notícies de diari “Manresa”
• Reproducció d’algunes pàgines de sumaris judicials de manresans executats al camp de la Bota
• Llistes de racionament de famílies per carrers.
• Relacions de batallons de treballadors que hi havia a Manresa, localitzades a l’Arxiu Comarcal del Bages
• Cartells i diversos documents franquistes
• L’expedient de depuració de la mestra del Grup Escolar “Renaixença” Vicenta Cuende, esposa de Carles Costa, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manresa durant la Guerra
• La vinyeta irònica de Joan Vilanova sobre el fet que les autoritats impedissin que l’estàtua La Ben Plantada fos situada a la via pública, i la corresponent carta de protesta del bisbe de Vic en contra de l’acudit del dibuixant manresà.

 

Gravacions

---

 

• La façana de la caserna de la Guàrdia Civil, quan encara tenia l’escut franquista
• L’estàtua de la Ben Plantada

 

Les aportacions del documental

---

 

De les diferents aportacions que el documental fa a la història dels primers anys del franquisme a Manresa, cal destacar les següents:

“L’Hotel Ciment” de Cervera
Així l’anomenaven sarcàsticament els soldats que hi van haver de passar uns dies, entre els quals molts manresans. Era un antic magatzem de ciment de Cervera. Allà les autoritats franquistes hi van reunir centenars i centenars de soldats per procedir a la seva depuració. Les condicions eren infrahumanes i els detinguts havien de respirar la pols del ciment que hi havia pertot. Dos soldats manresans de la lleva del biberó, Francesc Terra i Pere Sobrerroca, al cap de 67 anys d’haver-hi estat detinguts, van tornar a visitar l’”Hotel Ciment” –i després la Universitat de Cervera, convertit aleshores en un camp de concentració- per explicar-nos les vivències allí viscudes.

Els judicis militars celebrats a l’Institut Lluís de Peguera
En primer lloc, a banda del coneixement d’aquest fet per via de la història oral, va ser la trobada d’una notícia en el mateix diari “Manresa” –que, naturalment, surt reproduïda al documental- que certificava per escrit la celebració d’uns judicis militars a la Sala d’Actes de l’actual Institut Lluís de Peguera. Tanmateix, el gran valor testimonial d’aquest apartat el proporciona la senyora Pepita Burgués quan en el mateix Institut explica amb tot detall com ella el 1939 –quan era una nena- havia assistit a diversos judicis militars que s’hi celebraven contra presos antifranquistes i que eren presidits pel venjatiu oficial Goded, el fill del general que havia d’encapçalar la insurrecció militar a Barcelona i que havia estat afusellat pels republicans a l’inici de la guerra civil. Alguns dels presos jutjats a l’Institut van ser després afusellats al camp de la Bota. D’altres restarien a la presó durant molts anys.

És un testimoni molt valuós que es complementa amb el de Margarida Marcet, que va assistir, a la mateixa sala, al judici contra la seva àvia, a qui ja de seguida el jutge militar es va encarregar de fer saber que era “la madre del ex-alcalde rojo de Manresa” (el republicà Francesc Marcet).

La vaga de la Fàbrica Nova
Pepita Burgués i Laura Sanmiquel, aleshores dues treballadores de la Fàbrica Nova, expliquen -l’una de viva veu i l’altra a través d’un diterari escrit aleshores- com es va desenvolupar la que seria la primera vaga de l’Estat espanyol sota la dictadura.

El testimoniatge de la gent gran, una tasca urgent i imprescindible
Com s’ha dit, el documental recull el testimoniatge de 17 persones entrevistades. També s’ha comptat amb la col·laboració de moltes d’altres persones que no hi surten però que van aportar informacions certament interessants. En aquest sentit, en el moment d’escriure aquestes ratlles, dos d’aquests disset testimonis ja no estan entre nosaltres: en Manel Cano i l’Emili Vilanova. Entre d’altres coses, aquest fet palesa la importància i la urgència d’escoltar la nostra gent gran, d’enregistrar el seu testimoniatge perquè aquest mai no es perdi.

Al mateix temps, cal lamentar que no tothom hagi volgut aportar el seu testimoniatge. Persones sense cap significació política i persones simpatitzants del règim franquista. Tot i que cal respectar la seva decisió de no participar en el documental, la seva presència hagués facilitat, encara més, als espectadors la comprensió del context històric d’aquella època. Això demostra també que moltes ferides de la dictadura, i més enllà, de la pròpia guerra civil resten lluny d’estar completament tancades avui dia, malgrat el pas dels anys. Aquesta és una realitat indefugible a tenir en compte.

En definitiva, el documental vol contribuir a l’enriquiment de la memòria històrica de la ciutat d’una manera, a més, divulgativa, per tal de preservar el coneixement del nostre passat immediat i, alhora, reflexionar amb perspectiva històrica sobre el nostre present col·lectiu.

Text d’Emilià Martínez sobre la terrible fam de la postguerra
Al documental es llegeix un text inèdit d’Emilià Martínez, darrer alcalde de la Guerra Civil, a Manresa, i represalitat durant la dictadura. El text, que apareix il·lustrat amb fotos del mateix Emilià i la seva família, parla de la terrible fam i les represàlies que van haver de patir durant la postguerra. Diu així:

 

“…Pocos de nosotros sabíamos qué era eso, esa cosa tan terrible que es el hambre, el hambre de un día tras otro y una semana tras otra y un mes tras otro y, así, dos años largos hasta que nuestros familiares más directos, boicoteados, rechazados, mal vistos en todas partes pudieron trabajar y mandarnos algo además de comer ellos. Mi mujer, alta, fuerte y robusta antes, se quedó en ese tiempo totalmente desconocida, perdió cerca de treinta kilos, pero otras lo pasaron aún peor: se las encontró en el piso o en alguna barraca muertas de inanición rodeadas de chiquillos escuálidos y medio muertos también”.

La vaga de la Fàbrica Nova, explicada en un dietari
Al documental també es llegeixen fragments del dietari que Laura Sanmiquel, una treballadora de la Fàbrica Nova, va escriure sobre una de les primeres vagues del franquisme, la del gener del 1946. Aquí reproduïm un extracte de les impressions anotades per Laura Sanmiquel:

 

1946. Setmana 4: Treballat tota la setmana menys el dijous (“Dia de l’Alliberació”). És recuperable i per tant no és pagat A l’hora de cobrar. Divendres tarda, dia 25: Al jornal, a l’hora de pagar pararen les màquines negant-se a cobrar. Només els batans i cardes han treballat fins a plegar. Els demés no han treballat més Dimecres 30: Al matí ha seguit el paro però en calma. A 2/4 d’1 ha arribat la Guàrdia Civil i als treballadors del matí no els han deixat sortir. De manera que el personal del 1r torn i del 2n s’han trobat junts sense poder sortir si els uns o els altres no es posaven a treballar. Els treballadors no volen treballar i resten pel pati en espera de poder fugir. En vista d’això, la Guàrdia Civil ha fet venir la Guàrdia Armada, que ha arribat a les 4. S’han esparcit per dins la fàbrica. Moltes dones els ha vingut atacs de nervis i el despatx aviat ha semblat un manicomi i se les han emportat amb el cotxe i el camió. A fora al carrer hi ha una gran expectació de gent que no treballen a la fàbrica Dijous 31: Faltaven 10 minuts per les 6 que han començat d’entrar personal disposats tots a treballar. Els hem preguntat a què era degut que tornessin i han contestat que per Manresa s’havia fet un pregó de que exposaven els augments i que tothom tornés a treballar. I d’aquesta manera tan fàcil s’ha acabat tot el “desbarajuste” de la “huelga”

 

Fitxa tècnica

---