Recuperem set cartes inèdites de Joan Alavedra
«[Pau Casals] els digué que, dies enrere, mentre assajava pensant en aquell concert, s’havia trobat, sense voler-ho, sense ni adonar-se’n, tocant “El Cant dels Ocells”»
http://www.memoria.cat/creus.alavedra
L’Associació Memòria i Història de Manresa us ofereix set cartes inèdites de Joan Alavedra -secretari personal del president Macià i biògraf del mestre Pau Casals-, sis de les quals adreçades a Jaume Creus i Ventura i una setena –d’un gran valor històric- que Alavedra adreçà al que havia estat director artístic del Liceu, Rafael Moragas, de la qual va enviar una còpia a Jaume Creus.
Joan Alavedra hi explica amb tot detall l’emotiu homenatge que l’Ajuntament de Prada de Conflent va tributar a Pau Casals (que va ser nomenat ciutadà d’honor), l’any 1941. Un dels moments més rellevants de la carta és el que es refereix al discurs de Casals quan, entre d’altres coses, comenta que «dies enrere, mentre assajava pensant en aquell concert, s’havia trobat, sense voler-ho, sense ni adonar-se’n, tocant El Cant dels Ocells, una cançó popular catalana. “Com és que aquesta cançó tan nostra, tan vostra, també, mai tocada en aquell instrument, s’havia filtrat en un moment així? Per la mateixa atracció que va dur-me, no poguent viure a la meva terra, cap a aquesta terra vostra, tan nostra, també, prop del Canigó, que és una muntanya de Catalunya, ja que d’un costat i de l’altre hi ha les mateixes cançons, que vol dir la mateixa llengua i la mateixa raça…”».
Joan Alavedra explica que quan Pau Casals acabà el concert amb El Cant dels Ocells, “nosaltres ploràvem, tots, la pàtria momentàniament perduda”.
Cal remarcar que aquest nomenament de ciutadà d’honor concedit a un exiliat “roig” i amb la bandera catalana presidint l’acte se celebrava a la França de Vichy i justament quan Catalunya era objecte d’un intent de genocidi cultural per part de la dictadura franquista.
En aquesta extensa carta Alavedra aprofita per criticar el sectarisme de la política catalana anterior i la manca d’unitat en temes transcendents per al país.
A l’epistolari entre Jaume Creus i Joan Alavedra es poden veure les felicitacions que ambdós s’enviaven per Nadal i cap d’any, en què es desitjaven cada vegada que aquell any fos el del retorn a Catalunya. També s’hi pot llegir com Alavedra, el 1945, no veia cap polític que pogués substituir la figura del president Macià, i com criticava el sectarisme polític (“tothom està ficat fins a les orelles dintre el fang dels partits”), alhora que pregonava que Catalunya tornés a afirmar de manera decidida els seus drets sobirans.
Podeu veure les cartes originals i les corresponents transcripcions en aquest apartat del web dedicat a Jaume Creus:
