Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

Transcripció de la Conversa Casanovas-Irla

<-- Tornar a "Relació de totes les cartes"

 

Resum de la conversa CASANOVAS-IRLA,

dies 6 i 7 de novembre del 1940.

CASANOVAS: La desaparició de l’expresident posa el President del Parlament Català en l’obligació ineludible de recollir el patrimoni moral i material de Catalunya d’una manera automàtica, assistint-se d’un consell els membres del qual responguin al sentiment nacional català i inspirin confiança a l’interior del nostre país i a l’exterior.

Una elecció, ara, seria grotesca. Més que mobilitzar els diputats cridats a resoldre-la, faria possible la tradicional inconsciència col·lectiva i la seva persistència en els errors anteriors.

Tot el més, hi cabria una delegació de funcions o de Presidència, en virtut del mateix Estatut, la qual delegació escolliria els seus col·laboradors.

Quant a l’actuació, aquesta podria ésser tot el discreta que es cregués necessari, fins clandestina si calgués, segons ho aconsellin les circumstàncies, plenament responsable, però, i en relació amb els que poguessin esdevenir-ne iniciats.

Problemes que interessen a Catalunya i que cal emprendre: vetllar pel seu prestigi moral i material; determinar i contribuir al triomf de les reivindicacions catalanes i al seu renaixement; procurar inspirar, dirigir i influir la política interior catalana i encaminar dignament l’exterior, sempre francòfila i al costat de les democràcies, car França mereix, en aquests moments difícils per a ella i pel món, trobar els seus amics de sempre independentment de la seva política; assistència moral i material als catalans perseguits de dins i de fora, etc.; embarcaments, subsidis, etc.

Únicament en una actuació i posició de dignitat espiritual ben dirigida s’obtindrà l’autoritat necessària per a resoldre els nostres problemes.

IRLA proposa: Acceptar, en un petit comitè, bon xic confús, la representació que li pertoca i... una política d’absoluta  espera, de no fer res, d’inactivitat.

CASANOVAS replica: Aquesta política pot convenir, segurament, a les persones afectades per l’exili o pel fracàs o per la incompetència. De cap manera, però, convé als catalans i a Catalunya. Aquesta exigeix l’acció patriòtica de cada dia, l’estudi al dia dels seus problemes i la coordinació i direcció política dels seus esforços i sacrificis.

IRLA creu que aquesta inactivitat ha d’acabar quan canviï la lluna.

CASANOVAS opina que ha d’ésser una activitat acomodada a les dificultats i circumstàncies, influint-les en allò que sigui possible. Creu ademés CASANOVAS que se li havia de consultar un pla d’acció i no pas d’inacció. D’acció encaminada a esmenar els errors del passat, amb el pensament posat en el renaixement nacional de Catalunya, i no una inacció, que només afavoreix la reincidència en la política del desastre i l’actuació i consolidació de les posicions irresponsables que encara ens desacrediten.

CASANOVAS afegeix que la tan cantada unió s’ha d’inspirar en un pla nacional i no en oligarquies de partits, tots inexistents. La unió no pot ésser una sardana de fantasmes. Només pot inspirar-se en l’afirmació racial catalana i en un canvi radical d’homes i de procediments. I tot això pensant, sobretot, que l’opinió és més nombrosa allà baix que ací.

IRLA addueix raons de partit.

CASANOVAS respon que les qüestions de partit eren cosa seva, car ningú no ignorava que per a ell (CASANOVAS) els partits no existien. Que, per consegüent, no havia d’intervenir-hi per a res, i que s’ho fessin, doncs, ells.