El 17 d’abril de 1944 un consell de guerra condemnava a cadena perpètua (trenta anys de reclusió major) Rafael Corvinos Barraca, que havia estat president del Comitè Revolucionari i Antifeixista de Manresa i tinent d’alcalde durant la Guerra Civil.
Detingut a Saragossa –on vivia d’incògnit amb la seva mare, després d’evadir-se de tres camps de concentració-, Corvinos -que havia estat donat per mort-, va ser reconegut a la capital aragonesa per una persona, que el va denunciar.
Va afrontar un judici en què van pesar, sobretot, els excessos comesos a la capital del Bages mentre fou el màxim responsable del comitè, especialment els assassinats de 35 persones, malgrat que no es pogué demostrar la seva participació en els fets.
Tot i que el fiscal militar demanà per a ell la pena de mort, Corvinos aconseguí evitar-la gràcies a aportar nombrosos avals i testimonis que van acreditar les gestions que efectuà per protegir persones en situació de risc durant els primers mesos de la guerra, entre elles l’empresari Joan Jorba i Rius, propietari dels magatzems Jorba. El metge manresà Lluís Puig Vilajuana va ser una persona clau en la recerca de molts d’aquests avals.
A través de memoria.cat, per primera vegada es fa públic el sumari pràcticament íntegre de Rafael Corvinos, conservat a l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer, de Barcelona. Degudament classificats i comentats, els documents que es mostren permeten resseguir el procés que va des de la detenció del protagonista (gener de 1943) fins al seu llicenciament definitiu (juliol de 1972), passant per la condemna (abril de 1944), la denegació de l’indult (març de 1946) i la llibertat condicional, “con destierro de Manresa” (desembre de 1948).
Associació Memòria i Història de Manresa
