En aquest web us oferim les transcripcions de tres documents inèdits d’una gran rellevància històrica. Es tracta de tres cròniques manuscrites redactades per les monges dominiques del Convent de Santa Clara de Manresa.

La primera crònica transcrita és la d’un volum de 83 fulls que fou redactat en diferents moments compresos entre els anys 1602 i 1908. S’inicia amb la narració del final de la comunitat de monges clarisses i l’arribada de les monges dominiques el 1602. Posteriorment es van descrivint les diverses obres i millores, les donacions, la gestió econòmica i la vida de la comunitat.

Un capítol significatiu és el que explica els tripijocs –alguns d’ells no massa legals- que van fer el segle XIX per evitar que els béns afectats per les lleis de desamortització passessin a l’Estat

S’hi descriuen fets històrics rellevants com l’incendi de Manresa el 13 d’agost del 1713 (conten que van cremar i es van enderrocar més de 600 cases); la Guerra de Successió; les carlinades i, especialment, la Guerra del Francès, quan les monges van haver de sortir del convent diverses vegades per a refugiar-se en llocs segurs i quan el convent i l’església van ser saquejats i es van cremar imatges, altars, orgue i cor.

El text també parla de l’epidèmia de còlera del 1854. Explica que el 4 d’agost hi va haver el primer mort a Manresa. De 25 monges de la comunitat, 12 es van veure afectades pel còlera i dues d’elles van morir. També parlen d’un segon brot el 1885 i de les processons que van fer per demanar ajuda divina.

Finalment, parlen dels efectes devastadors que va produir l’aiguat del 1907.

Al segon document es relaten els fets de la Setmana Tràgica (1909), que a la capital del Bages tingué una gran incidència i que va comportar l’exclaustració de les monges durant cinc dies. S’hi descriu la seva angoixa en veure que els escamots revolucionaris ja havien començat a cremar esglésies, la sortida del convent i el seu refugi en cases de familiars i veïns. Gràcies a aquest document podem saber que el Convent de Santa Clara va acollir les monges de les Caputxines i les de l’Ensenyança, després de l’incendi.

L’altre document és el dietari dels fets que afectaren la comunitat entre els anys 1922 i 1958. S’hi parla de la seva vida interna: les celebracions religioses, les visites  de personalitats eclesiàstiques, les diferents obres de millora, la malaltia i mort d’algunes monges, les donacions de diners i béns mobles, etc. S’hi constata també la “pena” que els produeix la proclamació de la República. El capítol més extens, però, és dedicat als fets succeïts el juliol de 1936, quan es veuen obligades novament a sortir del convent i a refugiar-se en diferents cases, tret de quatre monges que s’instal·len a casa d’un capellà, que acabarà sent detingut pels revolucionaris. S’hi descriu l’entrada al convent d’un grup armat, les destrosses ocasionades i el progressiu retorn a la normalitat el 1939, amb la recuperació d’una part de documentació i de béns salvats durant la guerra.

Els documents presenten un gran interès no només per conèixer la història del convent sinó també la de Manresa, ja que s’hi descriuen diferents fets de gran transcendència ciutadana. Alguns dels esdeveniments narrats eren completament desconeguts fins ara.

En aquest web podeu llegir també la valoració que dels tres documents fa Marc Torras, director de l’Arxiu Comarcal del Bages. També s’hi inclou una tria dels fragments més significatius.

Hem respectat l’ortografia original dels textos. Només n’hem corregit l’accentuació i la puntuació per facilitar-ne la lectura i comprensió. A partir del 1939, després de l’ocupació franquista, el text apareix redactat en castellà.

Agraïm a la comunitat del Convent de Santa Clara que ens hagi facilitat la difusió d’aquests documents històrics.